La música als carrers

Escolta la secció:
La música als carrers

Hi ha qui pot pensar que l’accés a la història és quelcom complicat. Que l’accés a documents antics, esgrogeïts pel temps i de lletra il·legible, en arxius d’organització complicada i qui sap si d’accés restringit, o el remenar publicacions decimonòniques oblidades de tot i tothom és només un camp per a iniciats i que, en tot cas, impideix l’accés al coneixement del passat al més comú dels mortals.

Res més lluny de la realitat.

Si ho volem, tenim eines per aprendre coses del nostre passat musical –i de qualsevol altre àmbit– tot just sortir al carrer: només cal fixar-nos, per exemple, en els noms dels carrers i places de les nostres ciutats i pobles.

Els noms dels carrers són una enciclopèdia i un joc alhora.

A La música de Clio encetem el primer d’una sèrie d’articles sobre els noms de carrer que tenen relació amb la música dels pobles i ciutats de Catalunya.

Avui comencem per Barcelona.

Barcelona té més d’un centenar de vies amb nom relacionat amb la música.

Els grans noms de la història de la música universal

Carrer de Verdi (Gràcia)
Carrer de Mozart (Gràcia)
Carrer d’Arnold Schönberg (Gràcia)
Carrer de Sibelius (Sant Martí)
Carrer de Chopin (Sants-Montjuïc)
Carrer de Johann Sebastian Bach (Sarrià-Sant Gervasi)
Carrer de Manuel de Falla (Sarrià-Sant Gervasi)
Carrer de Beethoven (Sarrià-Sant Gervasi)
Plaça de Wagner (Sarrià-Sant Gervasi)

Compositors catalans
Són majoria respecte als altres. I guanyen per golejada els que han viscut entre mitjans del segle XIX i el segle XX.

Alguns exemples:
Passatge de Frígola (Gràcia)
Passatge d’Alió (Gràcia)
Jardins de Manuel Blancafort (Gràcia)
Carrer d’Eduard Toldrà (Les Corts)
Carrer d’Enric Morera (Les Corts)
Carrer d’Amadeu Vives (Ciutat Vella)
… etcètera.

Virtuosos dels instruments
Més enllà que alguns també desenvolupessin carrera de compositors, hi ha músics que són reconeguts virtuosos d’instruments musicals.

Av. de Pau Casals (Sarrià-Sant Gervasi) – Violoncel
Carrer de Francesc Tàrrega (Sant Andreu) – Guitarra
Carrer de Sors (Gràcia) – Guitarra
Carrer de Rubinstein (Sarrià-Sant Gervasi) – Piano
Carrer d’Amigó (Sarrià-Sant Gervasi) – Piano
Carrer d’Isaac Albéniz – Piano
… etcètera.

Carrers que canten
Naturalment, els intèrprets també estan representats al nomenclator de la ciutat.

Si comencem pels homes, a més de :
Plaça de John Lennon (Gràcia)
Plaça de Gato Pérez (Gràcia)
Plaça d’Ovidi Montllor (Sants-Montjuïc)

Tenim tot un cor de barítons i tenors destacats:
Plaça d’Emili Vendrell (Ciutat Vella)
Jardins de Marcos Redondo (Eixample)
Carrer d’Hipòlit Lázaro (Gràcia)
Carrer de Gayarre (Sants-Montjuïc)
Carrer del Tenor Massini (Sants-Montjuïc)
Carrer del Tenor Viñas (Sarrià-Sant Gervasi)

Pel que fa a les dones, podem començar per:
Plaça de Raquel Meller (Ciutat Vella)

I continuar amb les dives:
Plaça de Conxita Badia (Sant Martí)
Passatge de Graziella Pareto (Sant Martí)
Jardins de Mercè Plantada (Sant Martí)
Plaça de Maria Espinalt i Font (Sant Martí)
Plaça de Mercè Capsir (Sant Martí)
Carrer de Maria Barrientos (Les Corts)
Jardins de Maria Callas (Eixample)
Plaça de Victòria dels Àngels (Ciutat Vella)

El carrer i l’Art
Barcelona és una ciutat que sempre vol quedar bé. Així tenim, d’una banda, la patrona, segons el santoral cristià, dels músics:
Carrer de Santa Cecília (Sants-Montjuïc)

I de l’altra, també la musa de la música, segons la mitologia grega
Carrer d’Euterpe (Sarrià-Sant Gervasi)

És destacable, però, per damunt de tot, el barri de Montbau, allà hi ha junts:
Carrer de la Lírica (Horta-Guinardó)
Carrer de la Cançó (Horta-Guinardó)
Carrer de la Dansa (Horta-Guinardó)
Carrer del Ritme (Horta-Guinardó)
Carrer de l’Harmonia (Horta-Guinardó)
Carrer de la Música (Horta-Guinardó)


Curiositats del nomenclàtor

Repeticions:
Carrer d’Enric Granados (Eixample)
Carrer de Granados (Sant Gervasi)
Carrer de Robert Gerhard (Les Corts)
Plaça de Robert Gerhard (Sant Andreu)

Dos per un:
Carrer dels Lamote de Grignon (Les Corts) – Joan i Ricart, pare i fill

Fer-s’ho venir bé:
Carrer de Piquer (Sants-Montjuïc): «Originàriament dedicat a Francesc Piqué (segle XVIII), hortolà de les hortes de Sant Bertran, propietari del terreny on s'obrí el carrer. Els historiadors Roca i Comas proposaren a l'Ajuntament que el carrer honorés Josep Piquer i Cerveró (Tudela ? - Barcelona 1900). Músic. Català d'adopció, conreà la música popular de la terra».

Carrer de Julià (Sants-Montjuïc): «Originàriament dedicat a Francesc Julià i Farell (1841 - 1914), propietari de l'indret. A començament del segle XX es proposà a l'Ajuntament que el carrer honorés a Benet Julià i Julià (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1726 - Montserrat, Bages 1787). Músic i compositor, organista a Montserrat».

El nom fa la cosa? No, a l’inrevés:
Carrer d’Hipòlit Lázaro (Gràcia). Va néixer en aquest carrer, quan es deia del Matadero.
Plaça de Joaquim Pena (Sarrià-Sant Gervasi). Aquest musicòleg va viure i morir en aquesta plaça, quan es dèia plaça de Llevant.

Rivalitat als carrers
Els tenors Julián Gayarre i Angelo Massini van ser rivals en la vida real. Curiosament tots dos tenen carrers dedicats a Barcelona i a sobre al mateix districte. Aprop? Diguem-ne que no, que a una prudencial distància…

Per les seves obres la coneixereu…
Barcelona té tres carrers dedicats a obres musicals. En dues d’elles es deixa constància de la tradicional rivalitat entre wagnerians i verdians:

Carrer de Parsifal (Sarrià-Sant Gervasi)
Carrer de La Traviata (Sarrià-Sant Gervasi)

El tercer carrer és un carrer “nostrat”, així ho cobrim tot.
Carrer de les Flors de Maig (Horta-Guinardó)

Per saber més…
Tots aquests noms i la informació sobre ells ha estat extret del nomenclàtor dels carrers que es troba al web de l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.es/nomenclator/).