divendres, 26 de desembre del 2008

divendres, 19 de desembre del 2008

Les tombes dels músics

Escolta la secció:
Les tombes dels músics

Si voleu més informació: http://www.findagrave.com/

Johann Sebastian Bach


Ludwig van Beethoven


Francis Poulenc


Leonard Bernstein

divendres, 12 de desembre del 2008

Instruments i cultura popular

Escolta la secció:
Instruments i cultura popular


Campana

Creences diverses

Hom creu que a la fi del món ressonarà una immensa campana, que es creu que està amagada en la boscúria del Canigó –o al fons de la Vall d’Andorra, o a la d’Aran– i que sonarà per anunciar el Judici Universal.

Una altra creença, però, diu que al fons de la Vall del Canigó hi ha la campana del Diable, i que quan sona al punt de la mitjanit de Nadal és averany de calamitats.

A Núria, les dones acabades de casar han de tocar la campana de Sant Gil amb el cap dintre l’olla, si volen tenir fills, un per toc que facin.


Expressions, frasses fetes i refraner.

A toc de campana.
Fer campana.
Fer la volta de campana.
Ser un toca-son.
Sentir tocar campanes.
Llençar les campanes al vol.

Cançons

Ding-dong, les campanes de Salom, toquen a festa i fan ding-dong.

Endevinalles

- Tres senyores estan al balcó / de nit i de dia no tenen por.
- Una vella amb una dent, que fa córrer tota la gent.
- Sóc un instrument de corda que fa riure i fa plorar / com que en tinc una de sola la canalla em sap tocar.


Flabiol

Creences diverses

Acompanyava els planys funeraris, ja que el so provocat pel vent o l’alè ha estat relacionat amb l’ànima.

Entre pastors i gent de muntanya ha estat constant la creença que el so del flabiol allunya els llops i altres bèsties malignes.


Expressions, frasses fetes i refraner.

Anar al darrer amb un flabiol sonant
Sonar la flauta per casualitat.


Tambor

Cançons

- Cap al migdia, canta i refila, / toca, Pasqual, repica el timbal / que en són festes d’alegria…
- Si n’eren tres tambors, que en vénen de la guerra / el més petit de tots porta un ram de rosetes.
- Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol / el qui toca el tamboríno ha perdut el flabiol.


Llegendes

El tambor del Bruc. El vailet que amb el seu tambor va espantar l’exèrcit francès a la batalla del Bruc.

Si en voleu saber alguna cosa més...

Joan Soler i Amigó, Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana, Barcelona, Barcanova, 1998.

divendres, 5 de desembre del 2008

El repic de campanes

Escolta la secció:
El repic de campanes

En una secció com aquesta, que parla de música i història, no podia faltar una edició dedicada als repics de les campanes.

Durant segles, el ritme quotidià de la gent però també l’anunci dels fets cabdals de la vida d’una persona, la proclamació de les grans celebracions però també l’avís de les desgràcies, el marcava el repic de les campanes dels campanars de les esglésies dels pobles i de les parròquies de les ciutats.


Que és una campana?

El diccionari ens diu que és un instrument idiòfon (o sigui, que produeix el so per la vibració de tot el material de què està format) de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d'un vas rodó, d'amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l'interior o per un martell a l'exterior.


Un xic d’història

La campana es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l'Orient Mitjà. Inicialment s'utilitzaven per espantar els mals esperits i la mala sort i per això es penjaven dels animals que estaven en contacte amb l'home: dels cavalls que s'utilitzaven per feinejar al camp, dels gossos que acompanyaven a caçar.


La introducció de la campana en el culte cristià és atribuïda a sant Paulí (s. VI), bisbe de Nola, Campània (d'on sembla que deriva el nom).

Fins al s. VIII, però, no consta la construcció de campanars per convocar els fidels al temple. Des del s. XIII se'n conserven de datades i sovint porten inscripcions que en detallen la finalitat.

I com que sempre són els mateixos qui esguerren les coses boniques, a partir del s. XVI els caps d’artilleria dels exèrcits tenien reconeguda la facultat de poder requisar les campanes de les poblacions preses per la força amb la finalitat de fondre-les per fer canons.

Amb la distinció entre municipi i parròquia, especialment des de la Revolució Francesa, el toc de campanes (especialment el de les hores) va ser atribuït a les corporacions municipals.


Avui en dia en molts llocs tenen un ús només testimonial en algunes celebracions, i en canvi en l’àmbit quotidià han estat substituïdes per l’enregistrament, per un so gravat, un bon aparell de reproducció, uns bons megàfons, i au, avall que fa baixada.

Amb tot l’ofici de campaner, fins fa uns anys gairebé perdut del tot, avui està essent conservat i fins i tot és objecte d’estudi per part de grups d’estudiosos i associacions o confraries de campaners.


Tres pics i repicó

Vocabulari bàsic:

- Tocar, brandar o ventar la campana: quan el batall o el martell la colpegen pausadament.
- Repicar (quan ho fa amb tocs vius i repetits.
- Voltejar o llançar al vol: quan és el moviment de rotació de la campana que fa sonar en copejar el batall.


Els tocs de campana es diferencien segons si assenyalen pràctiques religioses (tocar a missa, a rosari, toc d'àngelus), defuncions (tocar a morts, lent i solemne i variant segons l'edat o el sexedel difunt), naixements (tocar a bateig, alegre i variant segons el sexe del nounat), mal temps, foc, sometent; les hores les assenyala la campana gran, i una de més petita assenyala els quarts.


Noms de campanes

Catedral de Barcelona:
L’Oleguera - La Severa - L’Angèlica - La Paciana – La Narcisa - La Gregòria - La Dolors - L’Antònia - La Mercè - La Tomasa - La Montserrat - L’Honorata, campana dels quarts - L’Eulàlia, la campana de les hores

Catedral de Girona
La quotidiana - La dominical - La capitular - L’Assumpta - La Beneta, el bombo (1574)

Catedral de Solsona
La Catrinola xica – La Catrinola grossa – La tèrcia petita – La tèrcia gran – La mangranera – La major – La campana dels quarts petita – La campana dels quarts gran – La campana de les hores

Gelida
La parròquia de Sant Pere: La petita (1849) - Miquela, Joana i Petra (1906)
Sant Pere, l’antiga parròquia: Jordina (1987)


Recomanem especialment

Aquestes informacions procedeixen gairebé en la seva totalitat de:

Pàgina oficial dels campaners de la Catedral de València
http://campaners.com/

Blog: Quadern de Sons (Ricard Casals Alexandrí)
http://desons.blogspot.com/

El Maresme. Els campanars
http://www.xtec.cat/maresme/Campanars/presenta.htm


Si voleu veure un exemple de toc de campanes:

Clamoreig a la Catedral de València. Toc de difunts que es toca amb caràcter solemne a la Catedral de València. Tots els tocs que fan els campaners són manuals.
http://es.youtube.com/watch?v=ZQgxspDDEZg