divendres, 12 de desembre del 2008

Instruments i cultura popular

Escolta la secció:
Instruments i cultura popular


Campana

Creences diverses

Hom creu que a la fi del món ressonarà una immensa campana, que es creu que està amagada en la boscúria del Canigó –o al fons de la Vall d’Andorra, o a la d’Aran– i que sonarà per anunciar el Judici Universal.

Una altra creença, però, diu que al fons de la Vall del Canigó hi ha la campana del Diable, i que quan sona al punt de la mitjanit de Nadal és averany de calamitats.

A Núria, les dones acabades de casar han de tocar la campana de Sant Gil amb el cap dintre l’olla, si volen tenir fills, un per toc que facin.


Expressions, frasses fetes i refraner.

A toc de campana.
Fer campana.
Fer la volta de campana.
Ser un toca-son.
Sentir tocar campanes.
Llençar les campanes al vol.

Cançons

Ding-dong, les campanes de Salom, toquen a festa i fan ding-dong.

Endevinalles

- Tres senyores estan al balcó / de nit i de dia no tenen por.
- Una vella amb una dent, que fa córrer tota la gent.
- Sóc un instrument de corda que fa riure i fa plorar / com que en tinc una de sola la canalla em sap tocar.


Flabiol

Creences diverses

Acompanyava els planys funeraris, ja que el so provocat pel vent o l’alè ha estat relacionat amb l’ànima.

Entre pastors i gent de muntanya ha estat constant la creença que el so del flabiol allunya els llops i altres bèsties malignes.


Expressions, frasses fetes i refraner.

Anar al darrer amb un flabiol sonant
Sonar la flauta per casualitat.


Tambor

Cançons

- Cap al migdia, canta i refila, / toca, Pasqual, repica el timbal / que en són festes d’alegria…
- Si n’eren tres tambors, que en vénen de la guerra / el més petit de tots porta un ram de rosetes.
- Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol / el qui toca el tamboríno ha perdut el flabiol.


Llegendes

El tambor del Bruc. El vailet que amb el seu tambor va espantar l’exèrcit francès a la batalla del Bruc.

Si en voleu saber alguna cosa més...

Joan Soler i Amigó, Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana, Barcelona, Barcanova, 1998.

1 comentari:

Dani ha dit...

Felicitats! Un blog excel·lent! M'hi aniré passant!